.jpg)
La religión cristiana les resulta a no pocos un sistema religioso difícil de entender y, sobre todo, un entramado de leyes demasiado complicado para vivir correctamente ante Dios. ¿No necesitamos los cristianos concentrar mucho más nuestra atención en cuidar antes que nada lo esencial de la experiencia cristiana?
Los evangelios han recogido la respuesta de Jesús a un sector de fariseos que le preguntan cuál es el mandamiento principal de la Ley.
Así resume Jesús lo esencial: lo primero es “amarás al Señor, tu Dios, con todo tu corazón, con toda tu alma y con todo tu ser”; lo segundo es “amarás a tu prójimo como a ti mismo”.
La afirmación de Jesús es clara. El amor es todo. Lo decisivo en la vida es amar. Ahí está el fundamento de todo. Lo primero es vivir ante Dios y ante los demás en una actitud de amor. No hemos de perdernos en cosas accidentales y secundarias, olvidando lo esencial. Del amor arranca todo lo demás. Sin amor todo queda pervertido.
Al hablar del amor a Dios, Jesús no está pensando en los sentimientos o emociones que pueden brotar de nuestro corazón; tampoco nos está invitando a multiplicar nuestros rezos y oraciones. Amar al Señor, nuestro Dios, con todo el corazón es reconocer a Dios como Fuente última de nuestra existencia, despertar en nosotros una adhesión total a su voluntad, y responder con fe incondicional a su amor universal de Padre de todos.
CROIRE A L’AMOUR
José Antonio Pagola, Traducteur: Carlos Orduna, csv
La religion chrétienne devient pour plusieurs personnes un système religieux difficile à comprendre et, surtout, un ensemble de lois trop compliqué pour vivre correctement devant Dieu. Nous chrétiens, n’avons-nous pas besoin de concentrer beaucoup plus notre attention sur ce qui est essentiel à la foi chrétienne et en prendre soin par dessus tout ?
Les évangiles ont recueilli la réponse de Jésus à un groupe de pharisiens qui lui demandent quel est le principal commandement de la Loi. Voici comment Jésus résume l’essentiel : premièrement, « tu aimeras le Seigneur, ton Dieu, de tout ton cœur, de toute ton âme et de tout ton être » ; deuxièmement, « tu aimeras ton prochain comme toi-même ».
L’affirmation de Jésus est claire. L’amour est tout. Ce qui est décisif dans la vie c’est d’aimer. C’est là le fondement de tout. La première chose c’est de vivre devant Dieu et devant les autres dans une attitude d’amour. Il ne faut pas se perdre dans des choses accidentelles et secondaires, oubliant l’essentiel. Tout part de l’amour. Sans amour, tout est perverti.
En parlant de l’amour pour Dieu, Jésus n’est pas en train de penser à des sentiments ou à des émotions qui peuvent jaillir de notre cœur ; il ne nous invite pas non plus à multiplier nos prières et supplications. Aimer le Seigneur, notre Dieu, de tout son cœur, c’est reconnaître Dieu comme Source ultime de notre existence, éveiller en nous une adhésion totale à sa volonté et répondre avec une foi inconditionnelle à son amour universel de Père de tous.
C’est pourquoi Jésus ajoute un second commandement. Il n’est pas possible d’aimer Dieu et tourner le dos à ses fils et à ses filles. Une religion qui prêche l’amour à Dieu et oublie ceux qui souffrent est un grand mensonge. La seule position réellement humaine devant toute personne que nous trouvons sur notre chemin, c’est de l’aimer et de chercher son bien comme nous le voudrions pour nous-mêmes.
Tout ce langage peut paraître trop dépassé, trop usé et peu efficace. Néanmoins, aujourd’hui aussi, le premier problème du monde est le manque d’amour, qui déshumanise, l’un après l’autre, les efforts et les luttes pour construire un monde plus humain.
Il y a quelques années, le penseur français, Jean Onimus écrivait ceci : « Le christianisme se trouve encore à ses débuts : il nous travaille seulement depuis deux mille ans. La pâte est lourde et on aura besoin de siècles de maturation avant que la charité ne la fasse fermenter ». Nous, disciples de Jésus, nous ne devons pas oublier notre responsabilité. Le monde a besoin de témoins vivants qui aident les générations futures à croire à l’amour car il n’y aura pas un avenir d’espoir pour l’être humain s’il finit par perdre la foi en l’amour.
BELIEVE IN LOVE
José Antonio Pagola.
For more than a few people, Christian religion ends up a religious system that is difficult to understand, and above all, a flimsy framework of laws that is much too complicated for someone to live correctly before God. Don’t we as Christians need to concentrate our attention much more on taking care of what’s essential in the Christian experience before anything else?
The Gospels have put down Jesus’ response to a group of Pharisees who ask him what is the most important commandment of the Law. Thus it is that Jesus sums up what’s essential: the first is “You must love the Lord your God with all your heart, with all your soul, and with all your mind”, the second is “You must love your neighbor as yourself”.
Jesus affirmation is clear. Love is everything. What’s decisive in life is to love. This is the basis of everything. What’s most important is to live before God and before others in an attitude of love. We don’t need to get lost in accidental and secondary things, forgetting what’s essential. Out of love springs everything else. Without love everything ends up twisted.
When he speaks about love for God, Jesus isn’t thinking about feelings or emotions that can arise in our hearts; nor is he inviting us to multiply our prayers and petitions. To love the Lord our God with our whole heart is to recognize God as the ultimate Font of our existence, awakening in us a complete adhesion to God’s will, and responding with an unconditional faith to the universal love of the Father of all.
That’s why Jesus adds a second commandment. It’s not possible to love God and then turn our backs on God’s sons and daughters. A religion that preaches love for God and forgets those who suffer is a huge lie. The only truly human stance before any person we meet in our path is to love that person and seek that person’s good as we would wish for ourselves.
All this way of speaking could seem way too old-fashioned, too worn-out and not at all effective. However, even today the main problem in the world is the lack of love, a lack that dehumanizes over and over any efforts and struggles to build a more human living condition.
Some years ago a French thinker, Jean Onimus, wrote thus: “Christianity is still in its infancy; we’ve only been working at it for two thousand years. The mass of dough is heavy and we’ll need centuries of maturing before charity ferments it”. Jesus’ followers mustn’t forget their responsibility. The world needs living witnesses that help future generations to believe in love, since there’s no hopeful future for human beings if we end up losing faith in love.
MAITASUNEAN USTEA IZAN
José Antonio Pagola. Itzultzailea: Dionisio Amundarain
Kristau-erlijioa sistema erlijioso nekosoa iruditzen zaio jende ez gutxiri; batez ere, Jainkoaren aurrean bizi ahal izateko, lege-sare nahasiegia. Ez ote diogu kristauok geure arreta eskaini behar, beste ezer baino lehen, kristau-esperientziak duen gauzarik funtsezkoenari?
Ebanjelioek Jesusen erantzun hau jaso dute, Legearen agindurik nagusiena zein den galdetu dion fariseu-talde bati emana. Hona nola laburtu duen Jesusek gauzarik funtsezkoen hori: «maita ezazu Jauna, zeure Jainkoa, bihotz osoaz, arima osoaz eta zaren osoaz»; hau da bigarrena: «maita ezazu lagun hurkoa zeure burua bezala».
Argia da Jesusen baieztapena. Maitasuna da guztia. Maitasuna da bizitza erabakitzen duena. Maitasuna da gauza guztien oinarria. Lehenengo gauza, Jainkoaren eta gainerakoen aurrean maitasun-jarreraz bizitzea da. Ez ginateke nahastu behar gauza akzidental eta bigarren mailakoen sarean, funtsezkoenaz ahazturik. Maitasunari dariona da gainerako guztia. Maitasunik gabe, dena da gelditzen galbideraturik.
Jainkoarekiko maitasunaz ari denean, Jesusek ez ditu buruan gure bihotzetik sor daitezkeen sentimenduak edo zirrarak; ez gaitu gonbidatzen geure errezoak eta otoitzak ugaltzera ere. Honetan datza Jauna geure Jainkoa maitatzea: Jainkoa gure izatearen azken Sorburutzat aitortzean, geuregan hark nahi duenarentzat atxikimendu osoa esnatzean, Aita bezala gizon-emakume guztientzat duen maitasunari baldintzarik gabeko fedez erantzutean.
Horregatik gehitu du Jesusek bigarren agindua. Ezin duzu Jainkoa maitatu, haren seme-alabei dagokienez axolagabe bizi bazara.Jainkoaren maitasuna predikatu eta sufritzen ari den jendeaz ahazten den erlijioa gezur handi bat. Geure bidean aurkitzen dugun pertsona batean aurrean izan dezakegun giza jarrera bakarra, hura maitatzea da eta harentzat geure buruari opa diogun ongizatea bera bilatzea.
Irudi luke, hizketa hau guztia zaharregia dela, ahituegia, eginkortasun eskasekoa. Halere, gaurko munduan ere lehenengo arazoa maitasun-falta da; giza bizikidetasuna eraikitzeko ahaleginak eta borrokak, bata bestearen ondoren, desgizatiartzen ari den maitasun-falta.
Duela urte batzuk, Jean Onimus idazle frantsesak idatzi zuen: «Kristautasuna bere hasieran dago gaur oraino; bi mila urte bakarrik daramatza gizakia lantzen. Astuna da jende-masa eta mendeak beharko dira maitasunak hartzitu arte». Jesusek jarraitzaileok ez genuke ahaztu behar geure erantzukizuna. Etorkizuneko belaunaldiei maitasunean ustea jartzen laguntzeko, lekuko bizien beharra du munduak; izan ere, gizakiak ezin izango du etorkizun esperantza-emailerik maitasunarekiko ustea galtzen badu.
CREURE EN L'AMOR
José Antonio Pagola. Traductor: Francesc Bragulat
La religió cristiana els resulta a no pocs un sistema religiós difícil d'entendre i, sobretot, un entramat de lleis massa complicat per viure correctament davant Déu. No necessitem els cristians concentrar molt més la nostra atenció en cuidar primer de tot l'essencial de l'experiència cristiana?
Els evangelis han recollit la resposta de Jesús a un sector de fariseus que li pregunten quin és el manament més gran de la Llei. Així resumeix Jesús l'essencial: el primer és "Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament"; el segon és: "Estima els altres com a tu mateix".
L'afirmació de Jesús és clara. L'amor ho és tot. Allò decisiu en la vida és estimar. Aquí hi ha el fonament de tot. El primer és viure davant Déu i davant els altres en una actitud d'amor. No hem de perdre'ns en coses accidentals i secundàries, oblidant l'essencial. De l'amor arrenca tota la resta. Sense amor tot queda pervertit.
En parlar de l'amor a Déu, Jesús no està pensant en els sentiments o emocions que poden brollar del nostre cor; tampoc ens està convidant a multiplicar les nostres pregàries i oracions. Estimar el Senyor, el nostre Déu, amb tot el cor és reconèixer Déu com a Font última de la nostra existència, despertar en nosaltres una adhesió total a la seva voluntat, i respondre amb fe incondicional al seu amor universal de Pare de tots.
Per això afegeix Jesús un segon manament. No és possible estimar Déu i viure d'esquena als seus fills i filles. Una religió que predica l'amor a Déu i s'oblida dels que pateixen és una gran mentida. L'única postura realment humana davant de qualsevol persona que trobem en el nostre camí és estimar-la i cercar el seu bé com voldríem per a nosaltres mateixos.
Tot aquest llenguatge pot semblar massa vell, massa gastat i poc eficaç. No obstant això, també avui el primer problema al món és la manca d'amor, que va deshumanitzant, un darrere l'altre, els esforços i les lluites per construir una convivència més humana.
Fa uns anys, el pensador francès, Jean Onimus escrivia així: "El cristianisme està encara en els seus començaments; porta treballant-nos només dos mil anys. La massa és pesada i es necessitaran segles de maduració abans que la caritat la faci fermentar". Els seguidors de Jesús no hem d'oblidar la nostra responsabilitat. El món necessita testimonis vius que ajudin les futures generacions a creure en l'amor car no hi ha un futur esperançador per a l'ésser humà si acaba per perdre la fe en l'amor.
CRER NO AMOR
José Antonio Pagola. Traduciu: Xaquín Campo
A relixión cristiá resúltalles a non poucos un sistema relixioso difícil de entender e, sobre todo, un armazón de leis demasiado complicado para viviren correctamente ante Deus. Non necesitamos os cristiáns concentrármonos moito máis na nosa atención por coidar primeiro de nada o esencial da experiencia cristiá?
Os evanxeos recolleron a resposta de Xesús a un sector de fariseos que lle preguntan cal é o mandamento principal da Lei. Así resume Xesús o esencial: o primeiro é “amarás ao Señor, o teu Deus, con todo o teu corazón, con toda a túa alma e con todo a túa ser”; o segundo é “amarás ao teu próximo como a ti mesmo”.
A afirmación de Xesús é clara. O amor é todo. O decisivo na vida é amar. Aí está o fundamento de todo. O primeiro é vivirmos ante Deus e ante os demais nunha actitude de amor. Non temos de perdernos en cousas accidentais e secundarias, esquecendo o esencial. Do amor arrinca todo o demais. Sen amor todo fica pervertido.
Ao falar do amor a Deus, Xesús non está a pensar nos sentimentos ou emocións que poden brotar do noso corazón; tampouco nos está convidando a multiplicar os nosos rezos e oracións. Amar ao Señor, o noso Deus, con todo o corazón é recoñecermos a Deus como Fonte última da nosa existencia, espertar en nós unha adhesión total á súa vontade, e respondermos con fe incondicional ao seu amor universal de Pai de todos.
Por iso engade Xesús un segundo mandamento. Non é posíbel amar a Deus e vivirmos de costas aos seus fillos e fillas. Unha relixión que predica o amor a Deus e se esquece dos que sofren é unha gran mentira. A única postura realmente humana ante calquera persoa que atopamos no noso camiño é amala e buscar o seu ben como quixésemos para nós mesmos.
Toda esta linguaxe pode parecer demasiado vella, demasiado gastada e pouco eficaz. Con todo, tamén hoxe o primeiro problema no mundo é a falta de amor, que vai deshumanizando, un tras outro, os esforzos e as loitas por construírmos unha convivencia máis humana.
Hai uns anos, o pensador francés, Jean Onimus escribía así: “O cristianismo está aínda nos seus comezos; lévanos traballando só dous mil anos. A masa é pesada e necesitaranse séculos de maduración antes de que a caridade a faga fermentar”. Os seguidores de Xesús non temos de esquecermos a nosa responsabilidade. O mundo necesita testemuñas vivas que axuden ás futuras xeracións a crer no amor pois non hai un futuro esperanzador para o ser humano se termina por perder a fe no amor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario